Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

Pornografia emocional

Quina pena que el pretext d’aquest text sigui la fotografia que ha guanyat aquest any, el primer premi del World Press Photo al CCCB, quina pena que avui per segona vegada en dos dies, em trobi la notícia, avui, en la forma més actual, ja que el dilluns la Vanguardia mostrava el segon premi, molt graciós i interessant de veure, “las cholitas voladoras” i avui per a no perdre la continuïtat morbosa del moment, mostrava la fotografia de la noia afgana ferida físicament encara a expenses de la mala tradició cultural. Qui vulgui que miri la foto i miri el títol original, cosa que jo no faré per no seguir alimentant aquest mal esperit morbós que ens envolta. El pretext desafortunadament, ja que pensava ingènuament, que els medis començarien aviat a prendre consciència, bé, per arribar a la reflexió madura dels seus propis resultats, o bé per l’efecte que haguessin pogut fer les reflexions de pensadors i crítics sobre el cas. No és nova, la reflexió sobre les conseqüències de la societat de l’espectacle ni la ficció que creen els medis a través de la transformació dels continguts per interessos d’audiència, que creuen causar amb la provocació. Espero que no segueixin utilitzant aquest mètode per recuperar l’audiència que es perd en la premsa impresa substituïda per una autobúsqueda selectiva via internet, si és que la població evoluciona des de la sensibilitat, com una part de la ciència actualment creu, el que farà és propiciar l’autoinformació.

El que hauria de potenciar la premsa escrita, en vers d’igualar-se a la morbositat televisiva, és millorar en continguts i profunditat, no crec que el profund estigui en l'explicitat visual, sinó en la construcció d’una estructura de pensament que sigui subjectiva a la capacitat reflexiva de cada lector. Que la imatge, en lloc de propiciar un pensament absolut regirant els estómacs i potenciant un instint de refús violent, sigui capaç de conjuminar-se amb el text com dues unitats que es retroalimenten i on molts continguts hi prenen rellevància i alimenten la moral de cada lector. Un pretext per citar la memorable frase de Josep Pere Peyró, quan es referia al teatre i a la televisió dels últims anys, “la pornografia emocional”, que és el que defineix aquest premi, el contraprogrés, la comunicació fàcil, molt efectiva i contraproduent a la llarga. Una elecció que no sembla diferenciar-se dels altres anys, seguint caient en la morbositat de la imatge amb l’excusa de l’autoconsciència, més aviat l’excusa per seguir premiant i ser premiat, un circuit morbós que encara és massa abundant. Faltaria més valentia per construir mètodes efectius i positius a la llarga, a veure si alguns dels periodistes que avui investiguen, aquests que diuen que el periodisme ho té molt cru, són prou valents per construir un Vertader periodisme, una veracitat informativa construïda des del perquè? I no des de l'efectivitat immediata, encara que hagi de fer front a càrregues polítiques i a crisis financeres, com tots.

Sandra Sàrrias

2011

comparte

Artículos destacados

"Santa Catalina de Alejandría" de Rafael

La obra "Santa Catalina de Alejandría" de 1507/1508 forma parte del final de la época florentina de Rafael, marcada por una especial singula ...

Exposició “Arquitectures pintades” a la F ...

La Rosa Solano en aquesta exposició, ha anat a la cerca de la geometria i de l’ordre de les coses, a través de les seves obres ha recreat un ...