Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

Referències d'Estat

Jaume Casals, professor i catedràtic d'humanitats de la UPF, explicava en una de les seves classes, la formació del concepte "Estat", explicava que a diferència de la Grècia clàssica on el poder polític democràtic se centralitzava en cadascuna de les polis, tenint cadascuna el seu poder representatiu, el concepte d'Estat naixia a partir d'Alexandre el Gran, el qual, un rei estranger, ja que procedia de Macedònia, va traslladar la capital de l'imperi al nord d'Egipte, la històrica Alexandria, on tot un imperi era sotmès a l'únic ordre i poder d'un rei, on els assumptes de la ciutat passen a la responsabilitat d'un forà i el territori s'uniforma. Avui llegint les respostes de Tzvetan Todorov, pensador i premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, a la contraportada de la Vanguardia, em motiva aquest article, diu: "Però avui anem a l'altre extrem (en relació al sistema soviètic): la desaparició de l'Estat per donar tot el poder a un grup d'individus que són els que decideixen als mercats, fins al punt que tots els estats, encara anomenats democràtics, es posen al seu servei". Aquesta frase em porta l'altra explicació de Jaume Casals sobre la idea de poder entre la dicotomia fort i dèbil. Diu, sobre la dialèctica de l'autoconsciència en Hegel, que la consciència és forta perquè s'aguanta sobre quelcom que ofereix resistència, perquè si no es debilitaria. Diu que la història es produeix en termes de contraposició, el qual el fort i el dèbil canvien les seves posicions.

Segons Karl Marx tal com ve a explicar al seu Manifest Comunista, el creixement desmesurat de la burgesia amb els seus instruments explotadors, aconsegueix debilitar-se ella mateixa per l'augment de poder organitzatiu i de reacció del proletariat. La formació accelerada de la burgesia desposseïdora de tota organització tradicional, el qual els diners passen a ser l'element d'un règim més directe d'explotació, crea el sistema capitalista actual on els governs perden el control sobre les macroempreses i súper corporacions dins el sistema de llibertat de mercats. Tzvetan ens diu que Burke deixa clar a "Reflexions sobre la Revolució Francesa" que la llibertat sense límits dels uns és la submissió dels altres, tal com sembla que està passant actualment. La nova obra del TNC, una actualització dels "baixos fons" de Gorki escrita per Carme Portaceli i Albert Tola, ens diu, com membres de la classe mitja acaben vivint a una estació de metro com a indigents, una obra idònia pel moment actual quan ja fa un temps que vivim les protestes dels indignats per les males maneres de fer dels polítics i la crisi financera. Amb això me'n adono com d'actual podem tractar el Manifest Comunista de Marx, el capítol "Burgesos i Proletaris" acaba explicant com l'obrer en lloc de prosperar amb el progrés de la indústria, decau i empitjora per sota el nivell de la seva pròpia classe, aleshores, la burgesia incapaç d'evitar la decadència de l'obrer per la seva força explotadora, icapaç de garantir la seva existència dins el seu propi sistema, acaba mantenint-los i ella es debilita arribant a crear la seva pròpia mort, amb el triomf inevitable del proletariat. Trobem aquí, la inversió de poder entre el dèbil i el fort i la producció d'història. Caldria veure si aquest excés de llibertat només per a uns quants avui en dia, tindrà un fre inevitable per algun sector de la societat actual, però la diferència amb el final del capítol del Manisfest, és que ara perviu el sistema del Benestar creat per la Unió Europea que fa que les petites revolucions no siguin profundes i l'art de mentir dels polítics de Jonathan Swift segueixi essent actual amb les perversions polítiques d'avui.

Sandra Sàrrias

2012

comparte

Artículos destacados

Cómo Goya sabía ridicularizar a aquello m ...

Goya (1746-1828), fue un artista revelador y revolucionario español, que formó la base de las pinturas y arte vanguardista posterior, y abri ...

Una aureola de paz y amor en la pintura d ...

Nicolas Poussin (1594-1665), fue el artista clasicista por excelencia del arte francés del siglo XVII. Seguidor de los cánones de belleza de ...