Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

Exposició “Arquitectures pintades” a la Fundació Setba

La Rosa Solano en aquesta exposició, ha anat a la cerca de la geometria i de l’ordre de les coses, a través de les seves obres ha recreat una estructuració de l’espai dins els límits de les obres. Ha volgut donar molta importància a la forma, d’aquí parteix la idea de l’absència de color que predomina en aquestes obres, amb gran protagonisme del blanc i del negre, la inexpressivitat del color per donar pas a l’expressió de la forma. La primera part de la creació d’aquesta sèrie està dins de la gamma dels blancs i negres i a la segona part de creació comença a aparèixer el color.

El punt de partida d’aquesta sèrie es troba en l’obra “Línies tèxtils I”, composta a través de materials tèxtils com el feltre, el fil, el cotó, una cremallera, el lli i inclús materials similars al tèxtil com el precinte de paper color beix, i el paper nepalí. L’estudi del tèxtil li dóna a l’artista una visió lineal de les coses, en aquest quadre podem veure com es crea la trama a partir de l'encreuament de les línies de fil verticals i les línies de fil horitzontals. La Rosa arriba aquest punt a l'observar les línies de fil d’un teler. Aquesta descoberta la portarà després a l’arquitectura pictòrica, la línia prendrà formes i volums, diferents nivells i perspectives donant la idea de construcció. Introduirà després, altres elements arquitectònics com la fusta i el metacrilat. Fins i tot en les obres circulars que formen part de la sèrie Entredós, podem veure les línies de patró de costura com es transformen en línies arquitectòniques.

La idea de la construcció hi és molt present, per exemple en l’obra “La idea per fer una escultura” hi sobrevola la metàfora de la construcció, Rosa reprodueix un espai real a la tela i alhora el transporta a la volumetria a través de dues peces adherides a l’obra, el fil ferro que omple l’arbre aplanat a la tela, es construeix en un cub volumètric que omple el quadrat afegit, que representa l’espai de la tela tridimensionalitzat. Aquests dos elements es troben separats, el quadrat buit i el cub al seu costat, la idea és separar els elements escultòrics per identificar-los individualment, per recaure en la idea de la importància de la geometria. Alhora veiem com Rosa extreu els elements geomètrics de la naturalesa, com van començar a fer els primers artistes abstractes, els suprematistes i els constructivistes, com ve a dir-nos Wilhelm Wörringer en “Abstracció i Naturalesa”, l’essència en la geometria de la naturalesa.

La Rosa a part de ser una artista, també és una artesana, algunes de les peces estan construïdes a partir d’assemblatges de peces de fusta manipulades per ella. La construcció també implica la desconstrucció, aquesta, és el primer pas per construir les dues peces “Identificació 758932/01” i “Identificació 130241”. Parteixen d’una peça de fusta d’obra que es va trobar la Rosa plena de claus on l’artista hi va visionar un nou objecte artístic, després de treballar la peça va crear dues obres amb una identitat, ja que ja existien abans amb una altra forma. La Rosa hi trobà una nova modalitat, la pintura com a objecte.

En aquesta nova sèrie de Rosa Solano s’hi respira en part l’esperit del moviment artístic dels anys 20 a Rússia, el constructivisme. Coincideixen en la visió constructiva de la pintura i l’escultura, pintura i escultura vista com una construcció no com una representació, fent servir materials i procediments de l’arquitectura. D’aquest moviment van sorgir “els arquitectons”, escultures arquitectòniques que representaven ciutats futures, aquesta exposició transcendeix a visions urbanes i inclús futuristes.

Per aquesta analogia amb el constructivisme he volgut afegir a l’exposició un acompanyament musical dels compositors russos Skriabin i Arthur Lourié.

Sandra Sàrrias

2014

comparte

Artículos destacados

"Santa Catalina de Alejandría" de Rafael

La obra "Santa Catalina de Alejandría" de 1507/1508 forma parte del final de la época florentina de Rafael, marcada por una especial singula ...

Los orígenes de la pintura abstracta (V)

Para Mondrian, lo más importante es la abstracción de lo exterior para, partiendo de lo individual, llegar a lo universal. Y que la unidad s ...