Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

"El bosc de la nit", de Djuna Barnes

El naixement i la mort de Djuna Barnes (Nova York 1892- Nova York 1982), 120 anys del seu naixement i 30 de la seva mort, ens fa honor per recordar-la. Escriptora propera a les arts des de la infància i en el període de entreguerres a París, virtuosa en vincular-se amb escriptors de primera talla com James Joyce i Gertrude Stein. Avui la recordem a través de la seva magnífica novel·la “El bosc de la nit” de 1936. Novel·la que va ser modificada per la seva amiga Emily Coleman i el seu editor, el reconegut T.S. Eliot, amb la supressió d’alguns fragments pel tractament de temes com la religió i el lesbianisme que van impossibilitar que s’imprimís la versió original.

El llibre a partir d’una prosa d’un alt contingut poètic explica el tipus de vida desequilibrat i confús del personatge principal, Robin, a través de les persones que la sofreixen, Fèlix, amb qui tindrà un fill, Guido, i les dues noies, Nora i Jully, que embogeixen per ella d’amor i incomprensió. La primera part del llibre introdueix el personatge de Fèlix, peculiar per la seva devoció al passat i a la tradició amb un debat interior sobre la consternació que comporta el seu origen jueu, mostrant al lector un conflicte moral religiós que a Fèlix ja li ve d’herència. Sembla que Fèlix es bolca en el passat per fer-ne d’ell la seva llegenda que li justifica una posició d’honor de llinatge cristià. Un passat que conté els estrats de la història humana, la memòria dipositada en la ment del doctor O’Connor, el fil que entrellaça els personatges de la novel·la. El doctor és el personatge més intel·ligent, enginyós, experimentat i madur que a través dels seus diàlegs ens dóna un savi discurs de la vida. Un discurs que també fa madurar als personatges, que no deixa de ser un desengany de l’objectiu real de la vida i que es plany o desofega a la nit; el doctor diu: “Crec que aquest món és terrible... aquesta situació extrema, aquest salt en la foscor terriblement executat que anomenem vida” i Robin és l’esperit que volta a la nit, és a tot arreu com la deessa negra que es bat en la foscor, com cercant una veritat que el dia ens amaga.

Fèlix i Nora, els més afectats, recorren al doctor demanant ajuda per entendre a Robin, els seus dos oposats, representen l’ordre del dia i Robin el desordre de la nit. Robin, com diu el doctor, busca sempre la innocència, com diu Fèlix, sembla posseir la immortalitat, es deslliga del fix, es desfà de l'hàbit que ens porta a la mort, fuig del dia per escapar-se a les nits, la nit que és l’alliberadora del dia, la nit que vol comprendre Nora quan el doctor li pregunta: Has pensat mai en la nit? La innocència que la fa ser infantil i inconscient i alhora altruista, menys amb els qui l’estimen, la que la fa oblidar, la que la desfà de tot lligam. Però és la seva cerca, no la seva pertinença, perquè no és una innocència pura com la del seu fill Guido, qui conté la pau d’esperit com diu el doctor, potser la pau que voldria tenir Robin, però se sent perduda, absent d’una vida on no s’hi troba. Djuna ens la presenta com una noia amb cos de noi, amb els trens i soldadets, les joguines que utilitza de gran, la noia que vol ser noi o que es desfà de la identitat per alliberar-se.

Els diàlegs del doctor ens parlen de la religió, de l’amor i la mort, i la nit, com a escenari on tot es descobreix. L’àuria de Robin ens vesteix els grans discursos del doctor i de vegades els de Nora; “l’amor és la mort que afrontem amb passió. Per això l’amor és la saviesa”. Nora que pateix les nits de Robin, com diu el doctor “per a l’amant, és la nit on s’endinsa l’estimada, el que li destrueix el cor”. La nit que tan bé ens la defineix el doctor: “Cada dia està pensat i calculat, però la nit no està premeditada. La Bíblia és a una banda, però a l’altra hi ha la camisa de dormir”. La vida i la mort, la nit i el dia “la vida, el permís de conèixer la mort”, el somni, on la vida mor i ressuscita transformada.

El doctor també ens parla de la solitud i la bogeria, a través de Ludwig II de Baviera i Guido ens qüestiona la bogeria, “en la malaltia hi ha molt més que el simple nom de malaltia”, no seria la gran sensibilitat de Guido i la solitud de Ludwig, la causa de l’etiqueta? Com ve ens diu el doctor. Per bé que també ens pot fer entendre a Robin “No hi ha home que necessiti curar-se de la seva malaltia individual, és del seu mal universal que hauria de tenir cura”. El llibre s’enriqueix amb referències literàries, musicals i inclús pictòriques, amb noms com Goethe, Voltaire, Dant, Madame de Staël, Montaigne, Donne, Taylor, Molière, Schumann, Bach, Chopin i el pintor Rousseau, entre altres, ben afegits al discurs i de vegades amb algunes cites. Un llibre molt ric en l'escriptura, les referències i els continguts, amb un personatge principal que podria ser en part un raig espectral de Djuna i que li serveix per endinsar al lector a un univers madur i misteriós que parla de tots nosaltres.

Sandra Sàrrias

2012

comparte

Artículos destacados

Cómo Goethe nos enseña a hacer camino

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), es uno de los autores alemanes más universales. En su juventud formó parte del movimiento "Sturm und Dra ...

El espíritu libre de la poetisa Emily Dic ...

Emily Dickinson (1830-1886), fue una poetisa estadounidense, cuya poesía fervientemente apasionada, pura y enigmática, la hizo colocarse ent ...