Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

"Weekend a Nova York", de Josep Pla (I)

Josep Pla al llibre Weekend a Nova York que sembla ser el resultat d’un viatge de 6 dies a aquesta ciutat, ens projecta una part de la seva personalitat a partir de la seva visió respecte a Europa i Nord-amèrica, partint de les seves impressions de Nova York i part de Nova Jersey. Les impressions són traduïdes a través d’adjectius acurats, escaients i originals, d’evocacions literàries, d’evocacions romàntiques, de comparacions i contrastos. El viatge comença a Cadis dalt del vaixell Guadalupe, viatja per l’Atlàntic fins a arribar a l’Havana i de l’Havana arriba a Nova York. Durant el viatge per mar, Pla descriu el tipus de vida contemplativa, davant la solitud i inactivitat al mig de l’oceà. Fa ironia sobre el seu estat romàntic quan després de descriure l’afecte sublim del mar ja no en queda res més, perquè ja no hi ha res més. Surt de la seva actitud objectiva per mudar-se a la pell del romàntic davant l’espectacle que li ofereix la bellesa de l’Atlàntic, amb els canvis de colors del cel i l’aparició d’algun vaixell a la llunyania, cita el Nacional Geogràfic com a revista que es dedica a copsar aquestes belles imatges.

Pla, en arribar a Nova York per l’estuari del Hudson, ja és abduït per l’afecte impressionant dels gratacels de Manhattan. Pla repeteix al llarg del llibre que ell se sent un home local, de poble, aquella grandesa li impacta moltíssim, no el deixa indiferent com a molts que influenciats pel cinema i la literatura sensacionalista, no els hi fa tant d’afecte. Pla critica diverses vegades durant el llibre la literatura fantàstica que s’ha escrit dels gratacels, expressions de reminiscències egípcies i mesopotàmiques, el qual ell ho veu com una ximpleria. Pla opina sobre l’arquitectura dels gratacels, creu que han creat un estil propi, els descriu com mecànics, geomètrics, antinaturalistes, antigaudinians. Dóna informació documentada sobre ells, com per exemple, que els primers que es van construir van ser a Chicago i els primers de Nova York a la part baixa de Manhattan, la primera a ser colonitzada pels holandesos, d’aquí, l’origen del nom Nova-York que significa Nova-Amsterdam.

Pla fa una gran descripció geogràfica de Nova York, descriu l’ordre dels carrers, les avingudes i les places amb les seves línies de comunicació corresponents, incloent-hi els túnels, els avions i els helicòpters, les carreteres i les aglomeracions de cotxes, els aparcaments dalt dels terrats. Comenta la vulnerabilitat d’una ciutat d’aquestes dimensions i massificació, el risc d’aquests avions i helicòpters de correus. La presència de policies per salvar un que altre vianant en mig de les aglomeracions. Diu que l’únic problema de Nova York és la seva grandesa. Però alhora diu posant l’exemple de la gran nevada del 49, que la ciutat no perd els nervis ni l’equilibri davant un perill com aquest. Pla ens fa una descripció barri per barri, explicant els tipus de races, religions, cultura i nivell social que els determinen. Les descripcions estan molt ben documentades, diverses vegades, nomena la documentació com la seva font per descriure Nova York. Ens descriu també l’alimentació, la compara amb Europa, defensa la idea generalitzada del congelat a Nord-amèrica, segons ell els aliments són més insípids però molt més higiènics. Ens nomena les begudes més populars, la Coca-cola, la densa llet blanca i el te gelat coma a última moda. Diu que la set és constant i abundant pels canvis climàtics dels exteriors als interiors, hivern i estiu tot establiment és climatitzat. Ens descriu la luminotècnia de Times Square per la seva gran quantitat d’anuncis que són seguits pels ciutadans i el seu gran bullici diürn i nocturn, l’activitat d’oci i cultural és abundant i de tots els tipus, però ens diu que els tres elements culturals principals i autòctons de Nova York són: la música dels negres, el teatre jueu i l’arquitectura.

Sandra Sàrrias

2012

comparte

Artículos destacados

Cómo Goethe nos enseña a hacer camino

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), es uno de los autores alemanes más universales. En su juventud formó parte del movimiento "Sturm und Dra ...

El espíritu libre de la poetisa Emily Dic ...

Emily Dickinson (1830-1886), fue una poetisa estadounidense, cuya poesía fervientemente apasionada, pura y enigmática, la hizo colocarse ent ...