Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información Cerrar

"Weekend a Nova York", de Josep Pla (II)

Ens parla també del Museu Metropolità, museu que ha comprat totes les peces, és a dir, que no n’ha robat cap. Queda impressionat per la gran quantitat de peces de totes les èpoques i cultures, segons ell ja val la pena anar a Estats Units només per veure aquest museu. Explica que les restes arqueològiques i peces d’art de Nova York hi són gràcies al col·leccionista Barnard i el milionari Rockefeller, ho compara amb la política de París que no ha sabut viure més que “pel neoclàssic mastegat i pel rococó de Versalles” i es va deixar perdre el claustre del monestir de Cuixà que ara resta a Nova York. Quan descriu el poble de Eaglenwood, diu que es denota la comoditat d’una burgesia sòlida i un gust pel modest, i que l’antiguitat que en Europa resta en la indiferència i en l’abandó, aquí no hi cal. Quan explica els claustres romànics que han anat a parar a Nova York, es denota la seva preferència pel romànic. En una altra ocasió també parla en to despectiu del gust manierista i barroc dels europeus. Sembla que Pla aquí es decanta per un art antinaturalista i discret.

Diu que Nova York és per al jove actiu i per a l’home més madur que conegui el Nord d’Europa, constantment ens aporta analogies entre Nova York i el nord d’Europa, sobretot amb els anglesos, alemanys i escandinaus. De fet, diu que Nova York és el microcosmos de la vida Europea, però li recorda a l’Europa d’abans de la primera guerra mundial, li recorda pel lliure comerç i la lliure competència que segons Pla crea prosperitat. Cita les doctrines del lord Keynes, les doctrines en les quals es basa la política econòmica americana, l’anglesa i l’alemanya occidental, jornals alts, capacitat adquisitiva dels obrers cada dia més elevada, promoció de l’augment del consum, elevació del to de la vida, utilització sistemàtica de l’estalvi en noves inversions i producció en massa per abaratir les mercaderies. Pla ens diu que els americans són molt criticats per la seva forma elevada de malversar, però ho defensa dient que s’ha de gastar molt, perquè hi hagi treball i producció, diu que Nova York és una revolució industrial permanent. Defensa el sistema econòmic i la filosofia pràctica dels Estats Units en contra el socialisme i l'intel·lectualisme d’Europa.

Defensa constantment les maneres americanes, inclús diu que la vulgaritat de la massa popular és salvable per medis fàcils d’aconseguir. “Nova York no és una ciutat de preguntes, és una ciutat de respostes” cita Pla per defensar l’actitud de satisfacció americana envers el seu sistema. Segons Pla a Europa impera la decadència de la revolució industrial i la peresa mental. Defensa la gran activitat dels newyorkers, grans treballadors i materialistes, suposo que el que necessita un país per prosperar segons Pla, la cultura es produeix si hi ha un potent sistema econòmic. També fa referència a la gran importància que tenen els americans per la ciència, i com està lligada a tota la indústria, així com les escoles i universitats amb la seva vessant teòrica i pràctica, lligada aquesta última a les fàbriques i empreses.

Ens diu que el president Roosevelt és molt estimat i al final del llibre, quan Pla és entrevistat per un periodista, ens diu que una possible gran crisi a Estats Units seria força impossible, ja que per ara (als anys 50) Nova York és un infant, amb una gran línia futura per prosperar degut el seu gran sistema, Roosevelt va ajudar a superar el crac del 29 amb el new deal, però sobretot les dues guerres mundials. Actualment estan passant per un forta crisi que esperem, com deia Pla, que només sigui passatgera, com la que està passant Europa que m’agradaria saber què n’opinaria. Al final del llibre també parla amb el periodista sobre la separació que existeix entre els negres i els blancs, que mentre estiguin separats no hi haurà cap catàstrofe, només algun incident del dia a dia, si veiés ara qui és president a Estats Units seria interessant sentir que en pensaria. Pla sembla reivindicar l’home pràctic i el pensament clar, objectiu i fresc fora de tota ornamentació anquilosada i recargolada així com es presenta la seva escriptura, fresca, depurada i concisa.

Sandra Sàrrias

2012

comparte

Artículos destacados

Cómo Goethe nos enseña a hacer camino

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), es uno de los autores alemanes más universales. En su juventud formó parte del movimiento "Sturm und Dra ...

El espíritu libre de la poetisa Emily Dic ...

Emily Dickinson (1830-1886), fue una poetisa estadounidense, cuya poesía fervientemente apasionada, pura y enigmática, la hizo colocarse ent ...